El Veszprém hongarès va castigar el Barça amb la seva pròpia medicina: una defensa asfixiant, una porteria decisiva i la capacitat d'explotar les transicions. Es va imposar per 33-42 i li va prendre el tron mundial a la final disputada al New Capital Sports Hall, a la nova capital administrativa d'Egipte.

Un jugador del Barça llança a porteria davant d'Emil Nielsen, porter del Veszprém, a la final del Mundial de Clubs 2026
Imatge: @fcbarcelona. Font oficial (se abre en otra pestaña).

Va ser la pitjor nit d'un conjunt blaugrana irreconeixible en les seves principals virtuts, superat de cap a cap per la versió més contundent de l'equip hongarès. El Veszprém es va recolzar en un Emil Nielsen decisiu, capaç de frustrar els seus excompanys amb 12 aturades, i en un atac coral, precís i perfectament sincronitzat per conquerir el seu segon Mundial de Clubs i infligir al Barça la seva primera derrota en més d'un any.

La defensa del títol no podia començar pitjor per al quadre culer. El conjunt hongarès, també imbatut aquesta temporada, va sortir disparat, amb la ferida de la final perduda l'any anterior encara oberta i una consigna molt clara: córrer. Cada pèrdua blaugrana era una invitació al contracop; cada atac precipitat, una ocasió per castigar el campió amb la seva pròpia medicina.

Nielsen, el vell conegut que va enfonsar el Barça

Sota els pals esperava un vell conegut. Nielsen es retrobava per primera vegada amb el seu exequip i semblava disposat a convertir la final en un malson per al Barça. El danès havia arribat entre cotó fluix, després d'una indisposició estomacal que fins i tot l'havia obligat a perdre's l'últim partit. Però sobre la pista no quedava ni rastre d'aquella feblesa.

Aturada rere aturada, el porter nòrdic recuperava el repertori que tantes vegades havia exhibit vestit de blaugrana. El Veszprém creixia amb cada intervenció del seu porter i el Barça es descomponia amb cada atac frustrat, fins a obrir la primera escletxa (3-9, min. 10). El campió estava contra les cordes, atrapat en un escenari que feia temps que no coneixia.

Reacció fugaç del Barça

La resiliència d'un conjunt culer que es negava a deixar escapar la final va començar a notar-se. El Barça va reaccionar, va anar limant el desavantatge i, gol a gol, va arribar a situar-se a només dos punts (14-16, min. 25). El partit semblava canviar de rumb. Però quan l'equip blaugrana acaronava la remuntada, el Veszprém va tornar a colpejar. Un últim arrencament, amb els seus extrems com a protagonistes, va estirar de nou la diferència fins al dur 16-22 del descans, un marcador que tornava els pupils de Carlos Ortega a la casella de sortida.

La repassada tàctica de Xavi Pascual

El pas pels vestidors havia de servir per reiniciar-ho tot. El Barça necessitava trobar nous recursos, però tampoc no era el dia de Mem. El lateral blaugrana, frustrat i sense trobar espais, era el reflex d'un equip impotent, incapaç de desxifrar una defensa que li tancava tots els camins.

Xavi Pascual va guanyar la partida dels bancs a Carlos Ortega. El Veszprém esperava l'error i, tan bon punt arribava, accelerava. El Barça no trobava la manera de frenar la ventada i seguia atrapat en atac davant d'un rival agressiu i amb les idees molt clares que, amb un parcial d'1-5, va eixamplar la diferència fins als deu gols (21-31, min. 41).

No era el dia. Tres penals fallats resumien la nit blaugrana, una anomalia en un equip poc acostumat a perdonar des dels set metres. A l'altre extrem de la pista, al Veszprém li sortia tot. Només Elderaa i N'Guessan mantenien l'orgull competitiu, però ni tan sols el seu impuls no va poder evitar que la derrota acabés convertida en un sever correctiu (33-42).

Fi a la ratxa culer

El Barça mantenia, fins ahir, una ratxa de 65 victòries consecutives sense empats. La seva última derrota es remuntava al 18 de setembre de 2025, quan va caure a la Champions al Palau davant l'SC Magdeburg alemany per 21-22. El Veszprém ha estat l'encarregat d'acabar amb la imbatibilitat culer, a més per nou gols, cosa que no passava des del 10 de maig de 2009 davant l'extint Ciudad Real a la Lliga Asobal, i des del 6 d'abril de 2008 a l'anada de les semifinals de la Lliga de Campions davant el Kiel.

Gorka Cabañas
L'opinió de Gorka Cabañas

Director · Liftados

El Veszprém ja ho té tot per guanyar la Champions. Però mai no es pot descartar el Barça.

El Veszprém és el favorit per guanyar la Champions aquesta temporada, però no per aquesta victòria. Ho és perquè ha sabut construir un equip a cop de talonari que ara sí, amb Nielsen sota els pals, ho té tot: defensa, porteria i un atac capaç de fer mal a qualsevol.

Dit això, mai no es pot descartar el Barça. Un mal dia no esborra una temporada sencera, i l'equip de Carlos Ortega ja ha demostrat abans que sap refer-se de cops així.

Fitxa tècnica

33 — FC Barcelona (16+17)

Hernández; Gómez (5, 4p), Mem (-), Carlsbogard (2), Fàbregas (3), Frade (2), Fernández (1) —set inicial—, Hallgrímsson (p.s.), Smarason (-), Djordje Cikusa (2), Janc (4), N'Guessan (9), Sola (-), Elderaa (2), Barrufet (3) i Petar Cikusa (-).

42 — Veszprém HC (22+20)

Nielsen; Lenne (4), Remili (8), Pechmalbec (2), Elderaa (2), Hesham (4), Descat (10, 1p) —set inicial—, Appelgren (p.s.), Petrus (-), Martinovic (5), Ligetvari (-), Cindric (3), Dodic (-), Gancs-Peto (1, 1p), Mesilhy (1) i Ali Zein (2).

Parcials cada cinc minuts: 1-4, 3-9, 7-11, 9-14, 13-16, 16-22 (descans), 19-25, 21-29, 23-33, 26-37, 29-37 i 33-42 (final).