Colònia ja té amo. El FC Barcelona va aixecar ahir diumenge la tretzena Champions League de la seva història amb una actuació que no va deixar lloc a dubte: 37-34 davant d'un Füchse Berlin que va arribar amb gana, energia i la millor temporada de la seva història, i que es va trobar amb un equip que sap exactament com guanyar això. El LANXESS arena va veure com els blaugrana construïen la victòria maó a maó, aguantaven el tipus quan Berlín amenaçava de reduir la renda, i tancaven el partit sense deixar que la tensió arribés a convertir-se en perill real.
Dos partits, dues victòries. El Barça va sortir de Colònia sense haver perdut ni un sol set. I Carlos Ortega es converteix en l'entrenador amb més títols europeus de la història de l'handbol de clubs.
La final que Berlín no va poder trencar
El Füchse Berlin arribava a la final amb l'empenta de qui havia fet el més difícil: eliminar el campió defensor el dia anterior. La semifinal contra el Magdeburg els havia donat ritme, confiança i una inèrcia que a l'handbol té un pes enorme. El LANXESS arena esperava un partit obert, d'alta velocitat, amb Mathias Gidsel repartint joc i l'equip berlinès intentant convertir la final en una cursa d'sprints on el cansament físic i mental esdevingués factor determinant.
El Barça va llegir exactament aquest guió. I el va desactivar.
El partit va començar igualat: 2-2 en els primers minuts. Aquest va ser l'únic moment d'equilibri real. D'allà endavant, els blaugrana van anar sumant de manera metòdica, sense concedir espais en transició, construint des de darrere amb Emil Nielsen com a primer escut i gestionant el ritme del partit amb una fredor que a hores d'ara és gairebé un senyal d'identitat de l'equip d'Ortega.
La dada que resumeix millor la primera part de Berlín: Mathias Gidsel, l'home que havia marcat 144 gols a la temporada regular —el màxim de la història en una sola edició de la Champions—, no va anotar fins al minut 25. En aquell moment, el Barça ja guanyava per cinc gols. Allò que hauria de ser la peça més perillosa del Füchse va ser neutralitzat durant tota la primera meitat per una combinació de defensa col·lectiva, lectura posicional i la pressió constant que el 5:1 blaugrana va exercir sobre la construcció berlinesa.
El descans va arribar amb un 20-16 favorable al Barça. Una diferència que, contra Berlín, no era còmoda. Però sí suficient per treballar des de la calma.
Berlín prem, el Barça no cedeix
La segona part va ser diferent. El Füchse va sortir del descans amb una altra disposició. Gidsel va començar a trobar espais, la defensa berlinesa es va ajustar, i l'equip va començar a funcionar més com l'equip que havia fascinat durant tota la temporada. Les diferències de cinc i sis gols que el Barça havia acumulat van començar a reduir-se.
En el moment més perillós del partit per al Barcelona, el marcador va arribar a 33-31. Dos gols. El Füchse ensumava la sang. El LANXESS arena rugia. I llavors va aparèixer el Barça.
No el Barça nerviós que a la semifinal havia vist com l'Aalborg l'arrossegava a la pròrroga. El Barça fred. El que sap que en aquests moments no cal accelerar, sinó controlar. Nielsen va fer una intervenció clau sota pals en el moment de màxima pressió. Blaž Janc va marcar un gol de més mèrit del que sembla. Domen Makuc va ser implacable des de la línia de sis metres. I la renda es va tornar a obrir.
El 37-34 final no reflecteix del tot la diferència real de nivell entre els dos equips en els moments decisius. Berlín ho va intentar amb tot —incloent-hi dues targetes vermelles que van complicar encara més les coses— però el Barça mai no els va deixar creure que podien guanyar aquest partit.
El tretzè títol d'una història que continua
Carlos Ortega suma el seu novè títol europeu com a entrenador de clubs. És el rècord històric de la competició. I ho fa amb un equip que hauria pogut justificar la derrota a Colònia —van arribar al FINAL4 després d'una semifinal en què van anar a la pròrroga— i que, tanmateix, va sortir a la pista amb una claredat d'idees que fa que tot sembli senzill quan no ho és.
Emil Nielsen va ser determinant. En els moments en què el partit va amenaçar de complicar-se, el porter danès va aparèixer amb la solidesa de qui sap exactament el que fa. Els números finals no reflecteixen tot el que va aportar: van ser les intervencions en els moments correctes, no la quantitat, el que va marcar la diferència.
Janc, Makuc i Luís Frade a la línia de sis metres van mantenir l'equip en la seva posició ofensiva més còmoda. I un Barça que mai no va renunciar a la seva estructura, que no va intentar ser més ràpid del que el partit necessitava i que va executar el pla d'Ortega amb la precisió de qui ha fet això moltes vegades, va recollir el que havia sembrat.
El Füchse Berlin pot sortir de Colònia amb el cap ben alt. La seva temporada ha estat extraordinària. Gidsel va tancar l'any com el màxim golejador de la història en una sola temporada. La semifinal contra el Magdeburg va ser un dels partits més intensos dels últims FINAL4. I el projecte berlinès té ara la certesa que pot lluitar per això.
Però avui Colònia és blaugrana. El LANXESS arena va veure el millor equip d'Europa aixecar el trofeu. I l'handbol europeu pot preparar-se per seguir discutint si algú serà capaç de prendre-li això al Barça.
Director · Liftados
El Barça no va guanyar la final al minut 60. La va guanyar en els primers vint-i-cinc.
El que més m'ha impressionat d'aquesta final no és el resultat, ni el nivell del Barcelona durant els 60 minuts. El que m'ha impressionat és el que va fer el Barça amb Mathias Gidsel a la primera part. El millor golejador de la història de la Champions en una sola temporada —144 gols a la lliga regular— no va marcar fins al minut 25, quan el partit ja estava trencat. No va ser casualitat. Va ser un pla defensiu executat a la perfecció.
El Barça no va intentar aturar Gidsel individualment. Això no funciona. El que va fer va ser tallar les pilotes abans que li arribessin a les mans: el 5:1 pressionant la construcció de Berlín, Nielsen manant sobre la porteria, la defensa sense ajudes innecessàries. I quan Gidsel finalment va rebre la pilota amb espai, ja anaven cinc avall. En aquest context és molt més difícil ser Gidsel que quan el partit està obert.
Berlín ho va intentar a la segona part. Es van posar a dos gols. I aquí va aparèixer Nielsen un altre cop. I Janc. I Makuc. Això és el que tenen els equips que han guanyat tretze vegades això: saben exactament què fer quan el partit s'estreny.
El Füchse Berlin té un mèrit enorme. Han fet una temporada històrica. Però l'handbol europeu té un problema: mentre el Barça continuï tenint Ortega, Nielsen i aquesta capacitat per no trencar-se en els moments clau, serà molt difícil prendre'ls el títol.
Colònia 2026 ha estat un FINAL4 dels que es recorden. Dos partits èpics dissabte, una final que prometia més emoció de la que al final hi va haver. El campió ho va ser de principi a fi. I això, de vegades, és el més difícil d'acceptar per al rival.
