Un esquinç de turmell cada nou partits. Aquesta és, a grans trets, la factura que paga l'handbol d'elit per un gest tan quotidià com un canvi de direcció. Un estudi biomecànic publicat el novembre del 2025 a Sports Biomechanics acaba de posar xifres i fotogrames a allò que molts entrenadors sospiten des de fa anys: la sabatilla no només protegeix, també pot estar a l'origen de la lesió. I el mercat de calçat específic, amb llançaments com el nou Adidas Novaflight 2, continua venent velocitat i adherència sense resoldre del tot aquest problema.
El turmell, la baula que sempre cedeix
Els números fa una dècada que diuen el mateix. L'estudi de referència a Espanya, publicat a Apunts Sports Medicine sobre 496 jugadors d'un club del sud d'Europa durant cinc temporades, va registrar 557 lesions en 117.723 hores d'exposició. El turmell va concentrar el 18,1% de totes elles, per davant del genoll (15,3%), la cuixa (12,9%) i la zona lumbar (10,6%). Dins de les lesions lligamentoses, l'esquinç de turmell va representar el 51,3% del total, amb una mitjana de 9,2 dies de baixa per episodi.
No és una dada aïllada ni antiga. Una revisió sistemàtica recent sobre bàsquet, handbol i voleibol —esports amb patrons de tall i frenada similars— torna a situar les lesions d'extremitat inferior com les més prevalents del grup. El patró es repeteix temporada rere temporada perquè el gest que el provoca (fake-and-cut, frenada brusca, canvi de suport) és estructural del joc. No es pot entrenar per eliminar-lo. Només es pot intentar protegir millor el punt de suport.
Què revela l'estudi biomecànic del 2025
Aquí és on el treball de Bagehorn, Bill, Mai, Krosshaug i Kersting (Universitat d'Aalborg, Universitat Alemanya de l'Esport de Colònia i Centre Noruec de Recerca de Traumatologia Esportiva) aporta una cosa que escassejava: dades cinemàtiques i cinètiques d'un esquinç real, no simulat, registrat durant un moviment de tall específic d'handbol en una jugadora.
Els investigadors van comparar el trial de la lesió amb sis intents previs de la mateixa atleta. Els angles de flexió plantar, inversió i rotació interna del turmell lesionat van ser substancialment més grans que en els intents de referència, amb el pic entre els 190 i els 200 mil·lisegons després del contacte inicial amb el terra. El moment d'inversió i rotació interna es va disparar. Però la dada que més interessa a qui dissenya o tria una sabatilla és una altra: el coeficient de tracció en el contacte inicial, juntament amb la posició del turmell i del maluc i la longitud de gambada, apuntaven a un "desajust preparatori" abans que el peu toqués el terra.
«No va ser un excés d'adherència el que va provocar l'esquinç, sinó una combinació de suport mal preparat i una interacció sabatilla-superfície que no va amortir l'error.»
Traduït: els mateixos autors conclouen que la interfície sabatilla-pista s'ha de considerar "un factor important" en el mecanisme lesional. És la primera vegada que es documenta això amb dades biomecàniques d'un esquinç accidental real a l'handbol, no en un laboratori amb protocols controlats.
Això connecta amb una discussió que ja existeix en el disseny de calçat esportiu: la tracció no és una variable que s'hagi de maximitzar sense més ni més. Massa adherència en el moment equivocat del suport impedeix que el peu llisqui lleugerament per dissipar la força rotacional, i aquesta rigidesa és la que acaba carregant-se el lligament peroneoastragalí anterior. Dispositius com Spraino, un sistema de baixa fricció desenvolupat específicament per a esports de pista coberta, parteixen d'aquesta mateixa lògica: reduir la tracció en l'instant crític del suport lateral redueix la incidència d'esquinços, segons els assaigs publicats a Foot and Ankle Surgery.
Què ofereix el mercat el 2026
L'oferta actual de sabatilles d'handbol no ha ignorat el problema, però tampoc no l'ha posat al centre. Els models més ben valorats enguany competeixen sobretot en tres eixos: pes, estabilitat lateral i amortiment reactiu. El discurs comercial gira entorn de l'explosivitat i el retorn d'energia, no entorn de la gestió intel·ligent de la tracció en suports compromesos.
A la part alta del rànquing hi ha la Puma Accelerate Nitro SQD 5 —la millor sabatilla d'handbol per a extrems i laterals segons la nostra anàlisi— i l'Adidas Stabil 16, referència per a pivots i centrals que necessiten màxima estabilitat lateral. Totes dues dominen les comparatives tècniques del 2026.
