Al futbol base ja no crida l'atenció. El noi de 15 anys que al juliol busca un centre on posar-hi hores de força, un preparador que li corregeixi la gambada, un gimnàs per no perdre l'estiu. És la norma. El futbol té aquesta mística de la vida professional a tocar, i aquesta mística mou pares, jugadors i sobretot butxaques.
L'handbol no té res d'això. Aquí no hi ha cap Champions esperant amb sous de set zeros. I tot i això, aquest estiu hi ha alguna cosa diferent als pavellons: cada cop més cadets i juvenils decideixen que l'off season no és per desconnectar.
Això m'ho va explicar Julen Iturrizaga, preparador físic de la selecció d'Euskadi, en una concentració de cara al CESA 2027. Aquest estiu té al seu centre 8 jugadors i jugadores d'handbol de categoria cadet i juvenil. Fa tres anys en tenia un, o cap. No és un cas aïllat ni la moda d'un club concret. Comença a tenir volum.
El que crida l'atenció és que ningú no els promet res a canvi. A l'handbol, tret d'alguna excepció a l'ASOBAL i quasi cap a la lliga femenina, no hi ha un sou que canviï la vida de ningú. El que persegueixen aquests nois és una altra cosa, molt més avorrida i molt més eficaç: no arribar tard a la pretemporada del seu club.
I aquí hi ha el detall que de debò importa. La pretemporada no és només volum físic, és l'inici d'un procés que engloba el físic, el tecnicotàctic i fins i tot el psicològic, i que condiciona la resta de l'any. Un jugador que arriba a l'agost amb la base de força ja treballada no comença la pretemporada del seu equip, la continua. Aquest avantatge abans només es veia en júnior o en sènior. Ara està baixant a cadet.
Els estudis sobre aptitud física en categories de formació fa temps que assenyalen una cosa que al futbol és evident des de fa deu anys: a l'handbol de base amb prou feines s'ha mesurat la relació entre condició física i rendiment competitiu, perquè l'handbol de base ha arribat tard a això. El d'aquest estiu és, en el fons, posar-se al dia.
Com és una sessió tipus d'off season per a cadet o juvenil
Per fer-se una idea de en què consisteix realment aquest treball, una sessió tipus sol moure's en aquests blocs:
- Activació i mobilitat (10-15 min): treball articular d'espatlla i genoll, les dues zones on més lesiona l'handbol pel gest de llançament i els canvis de direcció.
- Força (30-40 min): esquat, pes mort, empenta i tracció amb càrregues progressives. En cadet i juvenil l'objectiu no és aixecar molt de pes, és construir base de força general abans que arribi la pretemporada del club.
- Velocitat i canvis de direcció (15-20 min): esprints curts, arrencades, frenades i girs. L'handbol es decideix en metres curts, no en resistència contínua.
- Treball específic de prevenció (10 min): exercicis excèntrics d'espatlla (rotadors externs) i de genoll (isquiotibials, core), la part que més es salta un jugador quinzenari pel seu compte i la que més lesions evita a mitjà termini.
- Pliometria o gest tècnic lleuger (10-15 min): salts, suports, una mica de llançament sense la intensitat de temporada, per no perdre el patró motor de l'esport.
Res d'això no és sofisticat ni requereix instal·lacions de club professional. És constància: dues o tres sessions setmanals de juliol a agost, ben planificades, amb progressió de càrrega i sense improvisar. La diferència no és en la genialitat de l'exercici, és que algú l'hagi planificat amb seny i el noi l'hagi complert sense saltar-se setmanes.
El que de debò venen: ser millor que l'any passat
Si el futbol ven la fantasia d'arribar a ser professional, l'handbol ven alguna cosa més petita i més sana: ser millor que l'any passat. No hi ha cap agent esperant a la sortida del pavelló. Hi ha la consciència que en un esport de marges tan fins, on un gol decideix títols i descensos, qui arriba millor al setembre juga amb avantatge.
Que un preparador d'una concentració autonòmica detecti això amb dades del seu propi centre diu alguna cosa de l'ecosistema complet: seleccions territorials, centres de rendiment, escoles de club. Comencen a parlar l'idioma que el futbol base fa una dècada que parla.
Falta veure si això aguanta o es dilueix en un parell d'estius. Vuit jugadors en un centre no és una mostra per treure conclusions definitives. Però la direcció de la dada, de 0-1 a 8 en tres anys, no sembla casualitat.
