Sé que el que diré crearà controvèrsia. Estic en contra de la pega. Sí, de la resina. I mira que mai no he estat un jugador de mà gran, però em costa entendre que un esport que es juga amb una pilota requereixi un element extern per fer-lo més atractiu. T'imagines alguna cosa semblant en futbol, bàsquet o waterpolo?
I si a més aquest element suposa una despesa extra per als poliesportius en neteja... ho sento, no hi veig el sentit. Però intentaré explicar-me millor.
La meva postura és simple: si la pilota compleix, la resina sobra. I hi ha pilotes homologades per la IHF que ja donen adherència de sobra sense necessitar ni una gota de pegament. No és una postura ideològica. És una condició tècnica, i ja està complerta.
L'argument de la tradició no aguanta l'anàlisi
La defensa de la resina es basa en dues idees: que fa dècades que és part del joc i que no hi ha dades sòlides que augmenti el risc de lesió. El primer és cert i irrellevant (l'arbitratge per vídeo també trencava amb la tradició i avui ningú no en discuteix la utilitat). El segon és més discutible del que sembla.
La resina deixa un residu enganxós al parquet que incrementa la fricció entre la sola de la sabatilla i el terra. I la literatura sobre lesions de genoll en handbol és consistent en un punt: la immensa majoria de les ruptures de lligament encreuat anterior es produeixen sense contacte, per mecanismes d'autolesió en canvis de direcció on el peu queda ancorat al terra mentre la resta del cos continua girant. Com més fricció hi ha en aquesta interfície sabatilla-pista, més gran és la força de torsió que absorbeix el genoll en aquell instant.
«No cal un assaig clínic aleatoritzat per entendre que un terra enganxós per la resina no ajuda que el peu llisqui prou per dissipar aquesta energia. És biomecànica bàsica, no una opinió.»
A això s'afegeix el que ja reconeixen els mateixos fabricants: la resina deteriora el parquet, especialment en pavellons compartits amb futbol sala o bàsquet, genera una despesa de manteniment recurrent i està directament prohibida en un nombre creixent d'instal·lacions. Defensar la resina avui és defensar un problema de manteniment i un factor de risc afegit a canvi d'una tradició sentimental.
La pilota ja ho resol
El que és interessant és que la indústria va deixar de discutir això fa temps. Molten comercialitza la seva línia D60 PRO i les seves pilotes RESINFREE amb una superfície exterior que absorbeix la suor de la mà en lloc de relliscar-hi, una coberta més gruixuda i tova que permet que els dits s'enfonsin lleugerament en el material, i una estructura de 60 panells triangulars amb osques que multipliquen els punts de contacte entre palmell i pilota.
No és una pilota d'entrenament de segona: la D60 PRO va ser la pilota oficial del Mundial Juvenil Femení (U18) de la IHF el 2022. És a dir, ja ha estat validada en la màxima competició de la seva categoria sense que cap jugadora necessités resina per llançar amb precisió.
Select segueix el mateix camí amb la seva línia Ultimate de l'EHF Champions League, dissenyada per donar adherència "amb i sense resina", reconeixent de facto que el rendiment ja no depèn del pot de pegament a la graderia.
Pilota d'handbol amb resina — els fils de pegament entre la mà i la pilota són visibles
Aquí hi ha la comparació que de debò importa. Al bàsquet ningú no juga amb resina, i a ningú no se li acudiria proposar-ho. La pilota resol l'adherència per si sola, amb cuir compost i un pebbling (el gofratge en relleu de la superfície) que multiplica els punts de fricció amb el palmell fins i tot amb la mà suada. I parlem d'una pilota de talla 7, de 75 a 78 centímetres de circumferència i entre 600 i 650 grams: més gran i més pesada que qualsevol pilota d'handbol.
La pilota d'handbol masculina sènior (talla 3 IHF) mesura entre 58 i 60 centímetres i pesa entre 425 i 475 grams. La femenina (talla 2), entre 54 i 56 centímetres i 325 a 375 grams. Són pilotes més petites, més lleugeres i amb menys superfície d'agafada disponible que una pilota de bàsquet. Si el bàsquet ha resolt l'adherència per enginyeria de materials amb una pilota més gran i sense cap avantatge de partida, no hi ha excusa tècnica perquè l'handbol continuï depenent d'un producte extern a la pilota. Si de cas, l'argument juga en contra de la resina: menys superfície de contacte exigeix un millor disseny d'aquesta superfície, no un pedaç enganxós per fora.
La meva conclusió
No a la resina. Sí a exigir que tota pilota homologada per a competició oficial passi un estàndard certificat de coeficient de fricció en sec i amb suor simulada, igual que ja s'exigeix circumferència i pes. La IHF i les federacions nacionals tenen la responsabilitat de convertir aquesta exigència en reglament, no de deixar-ho en mans del màrqueting de cada fabricant.
Mentre això no passi formalment, cada club i cada jugador té ja l'opció de resoldre el problema pel seu compte: canviar de pilota abans que continuar amarant el parquet. La tecnologia de l'adherència va deixar de ser una promesa de catàleg. És una pilota que ja existeix, ja s'homologa i amb la qual ja s'ha jugat un Mundial.
